L' Actualitat de Gandia

Gandia, capital de la Laminoflèxia valenciana11 juliol 2019



El Vicepresident segon del Consell i Conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, l’Alcaldessa de Gandia, Diana Morant, el vicealcalde i regidor d’Urbanisme, Josep Alandete i altres autoritats com la Directora de l’Institut Valencià de l’Edificació, Begoña Serrano, la Directora General de Coordinació Institucional de la Vicepresidència Segona, Àngela Ballester, el Director General de Rehabilitació i Eficiència Energètica, Jaume Monfort, el Director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Iván Cabrera, membres corporatius, etc, han inagurat aquest matí al Palau Ducal dels Borja de Gandia l’exposició ‘Laminoflèxia’. La mostra, que s’estrena a Gandia abans de recórrer tota Espanya, està organitzada per la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i per l’Institut Valencià de l’Edificació. I en ella s’exhibeixen, fins al 30 d’agost, els 16 exemples d’estructures laminars que hi ha a la Comunitat Valenciana (des del nord de Castelló, fins al sud d’Alacant, passant per Gandia o Oliva): un sistema de formigó armat capaç de cobrir grans superfícies amb molt poca espessor. Per primera vegada, es recopilen aquestes fotografies, plànols i maquetes per la seua singularitat arquitectònica.

 

“Un treball que demostra que tenim una riquesa cultural en el marc de la construcció d’edificis que cal explotar, perquè també forme part de la nostra oferta turística”. El vicepresident ha recordat que l’esperit del Consell i la nova conselleria és recuperar fórmules ecològiques, “que hem tingut sempre en les nostres edificacions valencianes, aprofitant energies netes com el sol o el vent, a més d’incorporar-ne des d’un marc d’innovació. Això forma part de la transició verda que volem assolir des del Consell amb la creació d’aquesta segona vicepresidència”.

El fet que s’haja triat Gandia no és casual, atès que al Grau tenim el privilegi de comptar amb l’exemple més important i referent d’aquesta tècnica: l’església de Sant Nicolau, de l’enginyer Eduardo Torroja, en companyia de l’arquitecte Echegaray.

”Per tot això, l’exposició ‘LAMINOFLÈXIA’ compleix tres objectius: En primer lloc, difondre el patrimoni arquitectònic valencià, i els exemples que tenim a Gandia; Posar en valor la cultura (som la primera Capital Cultural Valenciana de la història). Gandia no sols és cultura, sinó que també ofereix cultura. I, en tercer lloc, diversificar l’oferta per al turisme proposant activitats que no es concentren exclusivament a la platja i dinamitzar el voltant del Palau. A Gandia estem tractant de trencar la barrera entre la platja i la ciutat, i estem potenciant el turisme urbà. Vull expressar el meu agraïment a tots els qui han possibilitat que puguem gaudir d’aquesta exposició, i també convidar a tota la gent a què s’aprope a ella perquè aprendran moltes coses interessants relacionades amb l’arquitectura valenciana, ha assegurat l’Alcaldessa.

Per la seua banda, Alandete ha recomanat a la ciutadania, els visitants, i els estudiants d’arquitectura en particular, que visiten la mostra, “perquè els encantarà. És un exemple de col·laboració entre institucions per a, mitjançant la cultura, la investigació o la ciència, donar un valor afegit a Gandia com a destinació turística”.

ALTER ECO

Aquest és, precisament, l’esperit del projecte ALTER ECO en el qual s’emmarca la mostra, en el sentit que aquest programa busca alternatives al turisme de masses, i per això s’intenta que els turistes s’apropen a conèixer la ciutat a través de l’APP que s’ha desenvolupat. I amb aquesta exposició, es dóna per conclòs el projecte, després de tres anys en funcionament, i on Gandia ha estat una ciutat pilot a Europa amb la posada en marxa de diferents actuacions, com ara un estudi sobre la situació dels apartaments turístics, la instal·lació d’antenes a primera línia de la platja, i altres iniciatives relacionades amb el turisme intel·ligent com aplicacions via mòbil.

El temple de Sant Nicolau

El temple es va començar a construir a principis dels anys 60, quan a la platja de Gandia ja presumíem d’una arquitectura contemporània de qualitat, amb els edificis de l’Hotel Bayrén, la Colònia Ducal o els apartaments Manila, Mi Descanso i Tropicana.

Va ser el pàrroc Miñana qui va fer que el president de l’Atlètic de Madrid, Vicente Calderón, que estiuejava a Gandia, animara el millor enginyer d’Espanya d’aleshores, Eduardo Torroja, a edificar l’església de Sant Nicolau, en companyia de l’arquitecte Echegaray.

Per cert, Torroja era el president de l’Institut Eduardo Torroja de la Construcció, en el qual es va inspirar el Govern Valencià dels anys 80 per tal de crear l’Institut Valencià de l’Edificació. L’última obra de Torroja, de fet, va ser l’església de Gandia, un edifici pioner a Espanya per la qualitat i per la utilització del sistema de formigó armat que admirem en esta exposició, i en la qual també trobem l’església de Santa Maria del Mar, també de l’arquitecte Echegaray.